Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

crosta

f. [LC] [HO] Capa externa dura que cobreix una cosa de matèria més tova o molla. La crosta del pa, del formatge. S'hi ha fet una crosta de brutícia.
[LC] ésser una crosta d'or Un brodat, estar atapeït d'or.
f. [MD] Capa seca de sang, de pus o de serositats que es forma damunt d'una ferida o una nafra. Em vaig fer un tall, i se m'hi ha fet una crosta.
[MD] crosta làctia [o crosta de llet] Crostisser que, per manca de netedat, es forma al cap dels infants de llet.
[LC] [HO] crosta de pa Tros petit de pa on hi ha més crosta que molla.
[GL] crosta terrestre Escorça terrestre.
f. [GL] Horitzó del sòl continu, compacte i endurit, inferior als 50 centímetres, generalment calcari, però també de guix i de sals solubles, constituït per un dipòsit que pot cimentar material detrític, típic de sòls àrids i semiàrids.
f. [LC] Aparença exterior. Aquella crosta de fredor amaga una persona apassionada.
f. [BOB] [AGF] crosta de l'auró Malaltia produïda pel fong ascomicet Rhytisma acerinum i caracteritzada per la presència d'uns estromes negrosos sobre les fulles de diferents espècies arbòries del gènere Acer.
[BOB] crosta de roure Bolet de soca de porus allargats i sinuosos (Daedalea quercina).
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions